
Si que non, i a Facebook que soi (encara a l’ora d’ara) inscrich … Cresi qu’es la meteissa causa per fòrça personas : a la debuta, resistisses, dises qu’aquò’s una pèrta de temps, que vòs pas espandir ta vida privada sul malhum a la vista de totes, qu’es la debuta de la dictatura de Big Brother qu'es a mand de fichar la tèrra tota. Puèi, ven lo moment critic, totes los amics (que son saique dins la combina de la conspiracion d’aqueste enganaire de Big Brother) te demandan se i sès, que lor te cal mandar quicòm (e plan segur es pas mai possible per qué que siá de foncionar sens passar per Facebook) . E un jorn, lo drama, vas sus la pagina del mostre, te creas un compte e los ideals bèls existisson pas mai ... ! Bon, aprèp la jòia de la descobèrta, i a sovent lo retorn sus tèrra : aprèp aver charrat un còp amb d’amics ancians o de coneissenças (que venguèron d’ « amics » pr’amor tot lo monde son amics sus Facebook), vistalhat los fòtos de las gens coneguts e desconeguts (sus Facebook , se pòdon veire las fòtos de totòm), fach qualques tèstes bravament instructius de l’estil « Quin d'aquò's sès ? » (que tot lo monde poiràn veire la resulta), marcar las caras de los tieus amics sus las fòtos dels perfils (Mèfi!, cal vertadièrament aver d’amics leials per defugir las fòtos "comprometentas"). Enfin, soscas de te desinscriure, de quitar lo monde meravilhós de Facebook. En mai d'aquò, d'en pertot dins las medias, es la psicòsi que degun sap pas ont van las donadas e patin-cofin ... À quina jòia ! Bon, vos daissi, vau agachar mon perfil !
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada